On el Loch Long -una d'aquestes llenques d'aigua que s'ha oblidat que és mar- es cansa de forcejar amb la terra ferma, hi ha una pic pel què alguns glasgwegians i escocesos senten una estimació especial; el Cobbler. El Ben Arthur (el nom "oficial" del Cobbler) és un muntanya rebel. Comença a enfilar-se com qualsevol altra, però sembla que a darrera hora ha decidit col·locar-se al cim unes quantes rocotes més de les que tenia assignades.

Només pel Cobbler (repeteixo, només pel Cobbler), una mica de boira que ens deixi entreveure les roques del cim d'una en una mentre ens hi acostem fa la pujada més interessant. Però la boira no només afavoreix el paisatge present. Amb una assolellada impròpia de la costa Oest, se'm fa difícil fer-me, mentre hi pujo, la meva pel·lícula personal de la història del Cobbler. Perquè el Cobbler, és també part de la Història d'Escòcia...

Al Regne Unit, el muntanyisme, com a activitat de lleure, diuen que va començar a mitjans del segle XIX. El practicaven homes de les classe altes. Era un muntanyisme elitista i romàntic, amb una voluntat de retrobament amb les essències de la natura. Aquí a Escòcia el fenomen arriba el 1889 amb la creació del Scottish Mountaineering Club. Al tombant de segle continuava sent una activitat reservada als rics.

Amb la depressió dels anys 30, molts obrers de les drassanes del Clyde van quedar-se sense feina. Alguns joves no es van resignar a quedar-se malvivint en els barris insalubres de Glasgow i es van llençar a descobrir les muntanyes que tenien tan a prop. El Cobbler amb les seves parets dretes sembla que va atreure aquests primers muntanyistes obrers. Diuen que s'hi estaven temporades llargues i que en els campaments improvitzats on dormien no s'hi apagava el foc durant dies. Al voltant d'aquests focs s'afegien als muntanyistes i escaladors de classe obrera alguns rodamons.

Quan passo per aquesta zona a l'Est del Loch Lomond, m'agrada imaginar que els devia passar pel cap a aquests joves que redescobrien el país que les seves famílies s'havien vist forçats a abandonar (o del què havien estat expulsades pel terratinents) feia unes poques generacions. És bonic pensar que aquests primers muntanyistes van veure en la penúria econòmica una oportunitat per desfer-se d'un llast i llançar-se a la descoberta d'un país fascinant que, malgrat ser tan a prop, no coneixien.