L'exposició estrella d'aquest estiu, "The Age of Titian" a la Royal Scottish Academy d'Edinburgh, s'acaba aquest diumenge a les 5 de la tarda. Si heu vingut a passar el pont de la puríssima podeu entrar-hi (i de passada descansar la pell del fred) quan passegeu pel "Gardens" o Princess Street. Fa pocs mesos que han renovat la National Gallery i han creat un nou hall d'entrada al cantó dels jardins però us aconsello que entreu a l'exposició per l'entrada neoclàssica de Princess Street. D'aquesta manera pujareu directament al començament de l'exposició per unes escales amples amb una llum tènue que us prepara per a les pintures.

És una exposició amb uns vuitanta quadres de Tiziano i d'altres pintors venecians contemporanis seus (Veronese, Bellini, Lotto, Tintoretto, ...). Un dels atractius de l'exposició és que la majoria dels quadres exposats pertanyen a col.leccions escoceses (o en formaven part fins fa molt poc). Alguns quadres remarcables de col·leccions privades eren fins ara desconeguts fins i tot als especialistes.

No tots els quadres són molt bons. Però, personalment, només per "la Venus que s'aixeca del mar" de Tiziano i el seu "les tres edats de l'home" em sembla que val la pena haver vist la exposició.

Els programadors de l'exposció l'han encertat exposant un quadre inacabat que t'ajuda a fer-te una idea del procés creatiu. També m'agrada que hagin inclòs a l'exposició vidre de Murano del segle XVI, algunes de les peces d'un gust exquisit. Veure el vidre de Murano m'ha fet pensar en les històries que m'explicava el meu avi sobre la seva fàbrica de vidre a Xile.