8/12/2004

(Re)aprendre UNIX

Escrit per adriA

Fa uns 3 mesos vaig començar a treballar en una nova feina en què em passo el dia manipulant fitxers de text. Estic constantment movent-me amunt i avall de l’arbre de fitxers. A mig editar un fitxer en un directori he de consultar la sortida d’un script que acaba d’executar-se en un altre directori. A continuació he d’editar el .bashrc d’un company de feina per afegir-li una variable de shell. De seguida comprovo l’efecte del canvi de variable executant un petit script de prova que improvitzo a corre-cuita, però llavors recordo que cal executar-lo en un directori concret. Evidentment, peta, i cal que faci la cerca d’una paraula en un fitxer de 10000 linies. Necessito el grep. Pero quina és la seqüència de caràcters exacta que busco? Vinga, a trobar una expressió regular adequada. Moviments d’aquests els estic fent tot el sant dia. A vegades sembla que balli una dansa frenètica canviant constantment entre 2 parelles de ball, l’editor de textos o la línia de comanes.

Ja fa anys que vaig fer els meus primers passets a unix, pero mai com ara m’havia trobat amb la necessitat de saber els “trucs” que els usuaris avançats es treuen un darrera l’altre del barret. Moltes vegades m’havia interessat en descobrir noves maneres de fer feines repetitives més per curiositat que per l’augment de producitvitat que em comportaven. El principal problema era la consolidació de les coses apreses. Fins ara, el tipus de feina que havia de fer no em requeria treballar cada dia canviant contínuament de fitxer i directori. Quan feia aquesta mena de tasques normalment era durant uns pocs dies. Després, a vegades passaven mesos fins que se’m tornava a presentar una ocasió per aplicar algunes de les tècniques apreses, i acabava oblidant-les pel desús. Ara, però, la situació ha canviat perquè de moment no veig data d’acabament a aquesta ballaruca de fitxers. Per ser productiu em cal aprendre (i recordar) aquest petits trucs que són l’oxigen del planeta unix.

Com que no sé quant de temps continuaré manipulant fitxers amb aquesta intensitat, he pensat que seria un bona idea crear un bloc amb notes sobre les tècniques que vagi (re)aprenent. Així, si mai em torno a trobar davant d’un teclat amb el meu unix rovellat després de mesos d’inactivitat, puc venir a llegir aquest weblog i posar-me a to ràpidament. Ja que hi estic posat, amaniré el weblog amb altres notes sobre coses de unix que no m’ha calgut recordar però que potser poden servir d’ajuda a d’altra gent que es (re)inicia al unix. Espero que hagi quedat clar que ni proclamo ser un expert en els temes dels que parlare aquí, ni dono cap garantia que les tècniques que descrigui funcionin (ni que sigui mínimament). Deixo els comentaris oberts (encomanant-me a Sant AntiSpam) i agrairé les vostres aportacions si coneixeu tècniques alternatives a les que jo exposi en aquest weblog.

Gràcies per haver arribat fins aquí i fins demà que, en especial atenció als que esteu aterrissant al unix, us presentaré la meva primera parella de ball.

PD> I sí, quan dic unix, també vull dir Linux.