(Re)aprendre unix

Possiblement l’acció que més sovint fem quan treballem en Unix és llistar els continguts d’un directori. Els usuaris novells aprenen a fer servir la utilitat ls per explorar l’arbre de fitxers. De seguida, descobreixen les opcions “-l", per obtenir informació detallada sobre els fitxers continguts en un directori , i “-a", per destapar els fitxers i directoris ocults que sovint en Unix contenen la configuració d’alguns programes.

Els programes i utilitats de què disposem quan treballem a la línia de comanes acostumen a tenir moltes opcions que sovint són difícils de recordar (per algun motiu escric aquest bloc ;-) . Més que obsessionar-se a intentar aprendre quantes més opcions millor en fred, sense una motivació concreta, és més productiu identificar una acció que fem sovint, o que ens agradaria fer però que no sabem com es fa, i què pensem que es podria automatizar o fer de manera més òptima, i llavors buscar al manual (e.a.d, man) les combinacions d’opcions que ens calen. Amb el temps, tothom acaba desenvolupant un estil propi, una col·lecció personal d’opcions que acabem fent servir sense haver de pensar, que ens fan moure els dits quan treballem al teclat d’una màquina Unix de la mateixa manera que les paraules ens brollen de la boca quan parlem.

Per al ls, les opcions que formen part de la meva col·lecció particular, les que acabo recordant i fent servir sovint són les següents:

• “-la”: Com ja he dit abans, aquestes dues opcions serveixen per obtenir informació detallada sobre els fitxers continguts en un directori i per mostrar els fitxers ocults, que en Unix tenen noms que comencen per un punt.
• “-lhS”: La “h” ens donarà la mida dels fitxers en unitats de kilobytes, megues, gigues etc, enlloc de bytes a pèl, i la “S” ens les ordenarà de més gran a més petit. Aquest combinació d’opcions és molt útil quan em cal fer lloc en un sistema de fitxers i estic buscant quins fitxers eliminar
• “-u”: Per trobar els fitxers que hem obert (accedit) recentment. Molt útil la combinació “-ltu” per mostrar i llistar per data d’accés.
• “-ltr”: Per obtenir un llistat ordenat cronològicament, amb els fitxers més recents al final. Sovint, el llistat de fitxers que ens dóna el ls és massa llarg perquè es vegi sencer al terminal. Per aquests casos acostumem a passar la sortida del ls a un visualitzador (less, more, el que sigui) a través d’un pipe. A vegades però només estem interessats en veure el principi del llistat, per exemple si les hem ordenat amb “-t” o “-hS". Per aquests casos, ens podem estalviar el pipe i el visualitzador fent servir l’opció “-r".
• “-X”: Ordena el llistat en ordre alfabètic segons les extensions dels fitxers. Personalment, trobo aquesta opció molt útil quan busco coses a la partició del disc on tinc instal·lat el Windows.
• “-F”:Afegeix un indicador al principi o final del noms del llistat per indicar si es tracta de directoris(/), links simbòlics (@), executables (*), etc. Hi ha qui converteix el ls en un alias a ls -F –color=auto perquè a més a més dels indicadors faci servir un codi de color per cada tipus d’entrada. A mi, personalment, el colors més aviat em molesten i només només tinc l’alias amb l’opció -F.