13/2/2005

Bye-bye SUN

Escrit per adriA

Al sector en què treballo -el disseny microelectrònic- el programari especialitzat que es fa servir és tot propietari (o privatiu, com alguns prefereixen anomenar-lo). Tot i que només toco la part tècnica, tinc entès que les llicències que cal comprar anualment són caríssimes. En part degut a la posició dominant que té una de les cases de software, aconseguida en gran mesura a base d’adquisicions, i també a l’aversió al risc dels enginyers i directius, els preus fluctuen enormement segons la capacitat de compra de cada client. Algunes startups es troben que, contràriament al que passaria si hi hagués més competència, han de pagar preus sense descompte (que poden pujar fins a centenars de milers de dollars per cada estació de treball!), mentre que grans empreses ja establertes aconsegueixen llicències “de regal". Fins fa poc, el programari en qüestió només estava disponbile per a Solaris. El motius d’aquesta limitació només a màquines Sun, que deixa de banda els unixs lliures i oberts, són diversos. Suposo que d’entrada devien aduir raons d’estabilitat. A més a més, el cost afegit per treballar amb màquines Sun (incloent-hi el suport i manteniment) és molt petit comparat amb les inversions de capital fortíssimes que cal fer a la resta de la cadena de producció. Una dosi d’inèrcia per part dels clients -afavorida per la por als canvis, que sempre porten una dosi d’incertesa- també deu haver contribuït a la poca pressió dels clients perquè el programari privatiu que fem servir també tingui versions per a Linux.

Les coses, però, darrerament han canviat. Suposo que la pujada de credibilitat del Linux entre les grans empreses, i segurament també les ganes d’esgarrepar un cèntims d’on sigui per tenir contents als inversors, ha motivat que per fi els programes de disseny també tinguin versions per a Linux. Fa poques setmanes van actualitzar algunes estacions de treball i han canviat les Suns per PCs HP amb el Linux instal·lat. La meva màquina serà a partir d’ara un d’aquests PCs amb Linux.

Vaig començar a fer servir màquines UNIX l’any 97. Des de llavors, tant a les universitats com a les feines per les que he passat sempre he treballat amb Suns. A casa, fa anys que a l’ordinacle que faig servir habitualment hi tinc un dual-boot linux-windows. Com a usuari amb el temps he acabat prefererint treballar amb GNU/Linux que amb les Suns. No pel kernel Linux, perquè com a usuari no hi trobo massa diferència, sinó més aviat perquè prefereixo tenir les utilitats GNU enlloc de les de Solaris. D’entrada, prefereixo fer servir a la feina les mateixes utilitats que faig servir a casa. També, em sembla que les versions GNU d’algunes utilitats són més completes (amb més opcions, …). Però, sobretot, el que m’agrada del Linux és la comunitat; la quantitat d’informació disponible que pots trobar a la xarxa: tutorials, manuals gratuïts, canals de IRC i fòrums web.

Em sembla que, malgrat el desplaçament recent del Solaris cap al món de codi obert, i els intents de crear efecte comunitat amb l’aparador de blogs de treballadors de Sun (fins i tot el president de Sun té un blog), tardaré a tornar a asseure’m al teclat d’una màquina Sun. M’he plantejat si, ara que per a mi Unix serà sinònim de Linux, hauria de canviar la capçalera d’aquest weblog per “(Re)aprendre Linux". Però no la canviaré. En aquest weblog -que de fet hauria de ser només una apartat del meu weblog personal- parlo del unix des del punt de vista de l’usuari, sobretot de l’augment de productivitat que podem aconseguir fent servir les eines i utilitats que són comuns a tots els sistemes unix, i que defineixen una “filosofia unix” de treball.